Carta a una monitora

“El dia 3 de juliol comences una nova aventura, marxes a dormir a un campament amb una cinquantena de nens, i s'espera de tu que siguis un exemple. Duràs a terme allò que portes preparant durant mesos. Reunions, caps de setmana, objectius, fitxes… Espero que riguis, ploris i que et cansis fins a sentir que les cames no et responen durant el joc de nit. I que tot i així te’n vagis a dormir tardíssim després d’una reunió eterna.

Que t’alimentis d’allò que cuinin uns adolescents que no havien cuinat mai abans. Que beneeixis la taula sense menjar en cap taula i seguis, amb sort, sobre una pedra. Que dalt un cim decideixis que la taronja és la teva fruita preferida, tot i haver-la odiat tota la vida, per tal de donar exemple a un acampat.

Espero que algun dia et facin mal les espatlles de carregar la motxilla durant llargues caminades, però que decideixis carregar una tenda igualment per a evitar que aquell acampat que es vol fer el fort en porti una. Que entri aigua a les tendes en una nit de tempesta i et sentis una heroïna al deixar tots els jerseis que portaves dins una bossa de plàstic (per a que no es mullessin) a tots els nois que tremolen de fred.

Que algun dia us perdeu per culpa teva. Que cantis cançons acompanyada d’una guitarra quan es faci fosc, i perdis la veu. Que us estireu per veure les estrelles, i inventis històries sobre les constel·lacions.

Espero que et facis pesada a les reunions, que ho visquis al màxim. Que passis vergonya, que prenguis decisions en moments caòtics, que aprenguis a estimar allò que tens, a organitzar-te, a treballar en equip, a compartir...

En definitiva, espero que ser monitora et faci créixer”